Arnold Schönberg va ser un important compositor i teòric compositor de finals del segle XIX i començaments del XX. Tot i així, també va destacar per la seva destresa amb la pintura. L’autor d’òperes com D’avui a demà o Moisés i Aarón, destacada sota el text, va ser el màxim representant de la música dodecafònica, característica per la combinació de dotze tons en el transcurs d’aquestes. La base d’aquestes obres és que cap altra nota destaqui per sobre d’altres, és a dir, es crea una estabilitat musical.

 

Schöenberg va viure a Vallcarca durant els anys 1931 i 32 en els quals va composar l’òpera Moisés i Aarón i on es va guanyar la simpatia de molts veïns del barri. Posteriorment va viatjar a Alemanya d’on va fugir del règim nazi l’any 1933 cap els Estats Units. De fet, tot i haver renunciat a la seva fé jueva, el nacisme el van considerar com tal pel seu aspecte. Aquest fet suposaria que Schönberg tornés a creure més fermament en el judaisme fins el final de la seva vida. Finalment, moriria a l’edat de 77 anys a Los Ángeles.

 

El compositor austríac va deixar 5 òperes, més de 20 composicions vocals i més d’una desena d’obres de piano. A més va pintar fins 8 obres pictòriques i va crear la coneguda com Segona Escola de Viena d’on van sortir grans compositors, deixebles de Schönberg i la seva nova visió de la composició d’òpera.  

 

Les influències d’aquest compositor no són avantguardistes a ell, al contrari. Està clarament influït pel cromatisme wagnerià, com era característic a l’antic imperi Austro-hongarès de finals del segle XIX. De fet, ell va ser l’artífex de portar aquest cromatisme wagnerià fins a tal punt de crear un nous estil allunyat de les tensions entre sons harmoniosos que tan comuns eren a les composicions d’òpera de fins aleshores. El odríem considerar un postromàntic, tot i que per ell sol crees la música dodecafónica.

 

Un altre fet interessant del nostre veí compositor són les seves fòbies. Schönberg patia de  triscadecafòbia, el temor al número 13. Alguns dels seus estudiosos afirmen que aquesta por li prové precisament de l’òpera Moisés i Aaron que va estar composant al barri de Vallcarca. De fet el títol origina de l’obra havia de ser Moses und Aaron (com s’escriu en austríac), però el compositor decidir treure una de les as del segon nom per evitar que el títol fos format per 13 lletres. Finalment el nom de l’obra quedà com Moses und Aron.