El barri de Vallcarca té el seu origen com a barri d’estiueig que era visitat per la burgesia industrial catalana durant els mesos d’estiu i els dies festius a la ciutat. El seu nom prové del llatí, doncs la zona d’aquest barri era anomenada com Vallis Carcara, que significa vall estreta o encaixonada en referència a la característica zona geogràfica que ocupa encara avui, tot i que ja no hi sigui tan visible als ulls. La curiositat d’aquesta vall era que en èpoques pluvials els torrents que ocupaven la zona s’omplien de tal forma que deixaven incomunicats a tots els seus habitants.

 

Aquest gran problema va portar a les primeres tensions entre els habitants del barri i els seus inquilins esporàdics. Els veïns volien millor infraestructures per a facilitar la seva comunicació amb la ciutat de Barcelona, i la burgesia catalana volia utilitzar el barri com una eina de desconnexió per trobar tranquil·litat.  

 

Durant la història del barri hi hagut dues figures destacades. D’una banda el compositor austríac Arnold Schönberg que va habitar el barri entre 1931 i 1932, anys en els quals va composar gran part de la seva òpera més important "Moisés i Aarón". El compositor va ser declarar-se un enamorat del barri per la seva tranquil·litat. D’altra banda, destaca la figura del poeta Juan Eduardo Cirlot, el qual ha arribat als nostres dies gràcies a l’obra que la seva filla, Victòria Cirlot, va escriure al 2008 amb el nom de "Cirlot en Vallcarca". Un llibre que relata a través dels poemes del seu pare la màgia que aquest barri transmet tant als seus habitants com aquells que el visiten. 

 

Actualment el Pla General Metropolità, aplicat al 1976, vol dur a terme la unificació del Parc del Putxet amb el Parc Güell afectant a les zones veinals que trobem senyalades en els mapes 2 i 3. El Pla, pot acabar amb una gran quantitat d'habitatges de persones, que fugen del barri per la seva elitivitat cada cop més en alça i l'augment dels preus de vida que això comporta. A més, l'altre punt afectat son els grans records històrics que guarden molts edificis que, o bé ja no hi son, o bé estan en gran perill de desaparició.